Thursday, Apr 28 2022

Play as a learning strategy in early childhood education for the full development of the child

Original posted by Maria Gual

I want to report this post

Scientific Articles

  • Samuelsson, I. P., & Carlsson, M. A. (2008). The playing learning child: Towards a pedagogy of early childhood. Scandinavian journal of educational research52(6), 623-641. DOI: 10.1080/00313830802497265.
  • Glauser-Abou Ismail, N., Pahl, A., & Tschiesner, R. (2022). Play-Based Physics Learning in Kindergarten. Education Sciences, 12(5), 300. https://doi.org/10.3390/educsci12050300
  • Van Oers, B., & Duijkers, D. (2013). Teaching in a play-based curriculum: Theory, practice and evidence of developmental education for young children. Journal of Curriculum Studies45(4), 511-534. https://doi.org/10.1080/00220272.2011.637182

Explanation of the Post

Currently, in early childhood education classrooms we can observe that a traditional methodology is used, where theoretical learning predominates and play is left in the background, which is only practised in the playground.

Play-based learning allows children to create knowledge in a more playful and active way, which contributes to the full development of their capacities. It also allows them to observe how they communicate with the world and helps them to create their own personality.

Other sources

I want to report this post

4 Comments

  1. I totally agree that the strategy of playing is a totally valid tool in the education of children in order to achieve their full development.   
    Since the beginning of education, classes have been based on stricter techniques that are based on students copying and memorizing information. A technique that is often not valid for all students because they forget what they have previously internalized.
    The use of the game as a strategy in education opens a new world and presents characteristics and possibilities of learning much more powerful and real than traditional methods. The game allows the child to learn while enjoying and having a good time, making the new learning interesting, useful and enjoyable for them; becoming a better internalization of these. The game also presents improvements in the motor and cognitive abilities of the child.
    Although this is a strategy that can become the future of education, many educational systems around the world refuse to base their dynamics on play, despite the fact that the fact of playing allows a greater learning of the child, as well as a greater interaction between infants and with what surrounds them; thus turning the school into a place where infants want to attend, where they have fun and above all where they learn everything useful for their day to day.
    JCR references:
    1- Ali, E; Constantino, KM; Hussain, A; Akhtar, Z. (2018). The Effects of Play Based Learning on Early Childhood Education and Development. Journal of Evolution of Medical and Dental Sciences-JEMDS. Retrieved October 12, 2002, from https://www-webofscience-com.sabidi.urv.cat/wos/woscc/full-record/WOS:000456877400019

    2- Ismail, NGA; Pahl, A; Tschiesner, R. (2022). Play-Based Physics Learning in Kindergarten. Education Sciences. Retrieved October 12, 2002, from https://www-webofscience-com.sabidi.urv.cat/wos/woscc/full-record/WOS:000801575900001

    3-Van Oers, B; Duijkers, D. (2013). Teaching in a play-based curriculum: Theory, practice and evidence of developmental education for young children. Journal of Curriculum Studies. Retrieved October 12, 2002, from https://www-webofscience-com.sabidi.urv.cat/wos/woscc/full-record/WOS:000321607300004

  2. Como bien sabemos, años atrás se llevaban a cabo las clases magistrales, donde el maestro se mantenía en el centro del aula y los alumnos simplemente escuchaban y memorizaban.
    Estoy totalmente en contra de utilizar una metodología completamente basada en una clase magistral, ya que requiere mantener una atención extrema para luego simplemente memorizar y “vomitar” el contenido en un examen final.
    En el sistema educativo actual se utiliza, cada vez más, el juego como estrategia de aprendizaje para favorecer el desarrollo del alumnado en las aulas. Pues me parece una estrategia pedagógica muy adecuada. El juego nos permite mantener la atención del alumnado ya que es mucho más dinámico i práctico, permite que los niños aprendan a la vez que se divierten, interiorizan mucho más rápido los conceptos, favorece a las relaciones sociales…
    De hecho, existen diferentes proyectos en los cuales han llevado a cabo diferentes investigaciones para ver como el juego es una herramienta que favorece el aprendizaje.

    Referencia:

    Liz Sproule, Glenda Walsh & Carol McGuinness (2021) Signalling playfulness: disguising work as play in the early years’ classroom, International Journal of Play, 10:3, 228-242, DOI: 10.1080/21594937.2021.1959232

  3. El fet d’adjuntar el joc amb l’aprenentatge és un aspecte totalment positiu i necessari, tal com ens diuen Martina Lucht, Steffi Domagk i Martin Mohring; que ens recalquen el fet d’aprendre i jugar, que durant molt de temps s’ha intentat ajuntar aquests fets, per tal d’utilitzar la motivació de l’infant a més de realitzar aquests aspectes ajuntant l’exercici com a part del procés d’aprenentatge.

    Les autores al text exposen els suposats efectes positius dels jocs d’aprenentatge amb exercici que es refereixen a la resistència de la voluntat de voler aprendre i la qualitat de l’adquisició dels coneixements, remarcant especialment l’accessibilitat del coneixement. Pel fet que, és molt important que l’alumne tingui aquesta voluntat d’aprendre, perquè per molt que li expliquis conceptes de la manera més lúdica; no funcionarà si l’infant no té voluntat d’aprenentatge, s’ha de ser conscient de totes les parts.

    En aquest article es proposa el joc de ”la rajola”, adaptat per tal de practicar l’anglès alhora que vas saltant a sobre d’un coixinet amb sensor; el qual es va provar a l’institut Fraunhofer de tecnologies de mitjans digitals (IDMT); i té com a objectiu principal l’adquisició alegre i físicament activa del coneixement fàctic. Al final, els infants com millor s’ho passen és jugant, per tant, si combines el joc amb coneixement, farà que aquest aprenentatge sigui més enriquidor; i es poden fer servir molts tipus de jocs, tant dins com fora de l’aula, com l’exemple de la rajola que he comentat. Els docents han d’innovar i utilitzar nous mètodes per a realitzar unes classes amenes i alhora enriquidores de coneixements, per tal d’un ple aprenentatge dels infants.

    En conclusió, l’exemple de fer servir aquest joc de la rajola en les escoles per a aprendre coneixements podria servir d’inspiració pel procés d’aprenentatge a casa i en les classes i s’hauria d’implementar més el fet d’utilitzar el joc com a mètode d’aprenentatge pels infants.

    Referència:

    Lucht,M., Domagk, S. & Mohring, M. (2010). Exer-Learning Games: Transferring Hopscotch from the Schoolyard to the Classroom. IFIP Advances in Information and Communication Technology, 331, 25-34. Recuperat de

    https://link.springer.com/content/pdf/10.1007/978-3-642-15286-3_3.pdf

  4. Tal com ens demostra aquest article d’unes noies de Suïssa, els nens i nenes de preescolar de Suïssa, aprenen més fàcilment temes de física a causa de tractar-los mitjançant el joc ja que afirmen que quan els nens i nenes de preescolar juguen aprenen a causa de la manipulació dels elements i pel fet d’haver de posar més atenció en el que fan.

    A més, en aquest article es comenta i se’ns explica que el mestre o docent te un important paper en el desenvolupament de l’infant per tal que aquest es desenvolupi en tots els seus àmbits educatius mitjançant el joc, la qual cosa facilitarà el seu pensament i serà més enriquidor en el seu procés acadèmic i evolutiu.

    Des del meu punt de vista, penso que, aquest mètode és una gran idea i proposta d’utilització i que mitjançant aquesta manera d’aprenentatge, els coneixements dels nens i nenes de preescolar seran captats de millor manera, i podran retenir els conceptes de manera més fàcil i senzilla, la qual cosa serà ultil pel seu futur.

    Referència:

    Glauser-Abou Ismail, N.; Pahl, A.; Tschiesner, R. (2022). Play-Based Physics Learning in Kindergarten. Education Sciences., 12 (5), 300. https://doi.org/10.3390/educsci12050300

     

Submit a Comment

I want to report a comment